|
Tal vegada va nèixer com a inconscient rèplica del moviment psicodèlic californià. O, com sempre ha succeït, va ser un terme més de la indústria discogràfica per necessitats de promoció i venda. La cosa certa és que a cavall entre les dècades del 60 i del 70, la banda dels germans Allman encapçalaren l'anomenat "southern rock", síntesi musical de diversos elements (blues, soul, country). Música d'arrels amb una certa reivindicació d'orgull patriòtic per a una zona considerada el "corral" de la confederació. The Allman Brothers Band i alguns conjunts més feren oblidar, durant uns anys, la humiliació a què les peripècies de la història havia sotmès els estats meridionals. La creació del moviment i la personalitat essencial de la banda radicava en la figura de l'extraordinari guitarrista Duane Allman, qui va saber vehicular amb impecable tècnica un so adquirit gràcies a l'intens treball desenvolupat com a músic de sessió. Duane va ser assidu en multitud d'enregistraments als millors estudis dels EUA. La llista de músics que comptaren amb la seva guitarra és extensa: Wilson Pickett, Arthur Conley, Boz Scaggs, Laura Nyro, The Everly Brothers, Aretha Franklin, Barry Goldberg (el fantàstic i descatalogat "Two Jews Blues"). De totes les sessions la més famosa va ser la realitzada amb Eric Clapton sota el nom de Derek And The Dominos, gravant el mític "Layla Anb Other Assorted Love Songs". Els germans Allman, Duane i Gregg, nascuts a Nashville, passaren per un bon grapat de bandes (Y-Teens, Shufflers, Escorts, Untils, Allman Joys) abans d'anar-se'n a la Costa Est, fitxar pel segell Liberty i formar Hour Glass, interessant conjut de soul rock que no tingué èxit. L'oportunitat arribà quan Phil Walden fundà Capricorn Records, segell estandart del "rock meridional". Duane (guitarra), Gregg (veu, teclats), Richard Betts (guitarra), Berry Oakley (baix), Butch Trucks (bateria) i Jaimo Johanson (bateria) formaren The Allman Brothers Band, maquinària ben conjuntada amb formació revolucionària: dues guitarres incendiàries i dues bateries retrunyidores. "The Allman Brothers Band" (Capricorn, 1969) i "Idlewild South" (Capricorn, 1970) són dos discos excel.lents de blues rock que mostren les característiques pròpies del seu estil; inclouen peces que esdevindrien clàssiques com "Midnight Rider", "Whipping Post" i "In Memory Of Elisabeth Reed". Però, en directe, davant públic, els Allman guanyaven el doble. Al Fillmore East de Nova York enregistraren les actuacions de març i juny del 71. Alguns executius de la companyia hi posaren problemes: estaven en contra de publicar un àlbum doble i consideraven que les llarguíssimes "jams" (gravacions més o manco espontànies), molt del gust de la banda, havien de ser retallades. Les demandes dels buròcrates, afortunadament, no foren ateses i "At Fillmore East" (Capricorn, 1971) totd'una es convertí en un "live album" clàssic que revelava la maduresa i potència de la banda sudista. Farcit de blues, d'intensitat i de ferocitat, encara que embolcallat d'espiritualitat i de swing. Duane demostra ser un músic que quan interpreta fa alguna cosa més que tocar notes: intenta comunicar amb la gent. Peces del primer elapé, ja perfectes en la versió d'estudi, ara són gratament ampliades gràcies a la improvisació coordinada dels músics. Improvisacions orgàniques, no merament repetitives. Paisatges musicals encesos amb guitarres voladores. Cançons homenatge als mestres del blues. "Stormy Monday" de T-Bone Walker, "Done Somebody Wrong" d'Elmore James. Més de 22 minuts de "Whipping Post" (tota una cara de vinil). Disc potent i delicat, com "Happy Trails" de Quicksilver Messenger Service, "At Fillmore East" és un dels millors enregistraments en directe dels 70 (època daurada dels discos "live"). Pere Ferrando. |
e web